Alicia Alonso, és una reputada ballarina i coreògrafa cubana de dansa clàssica. Ha estat durant molts anys com a Primera Ballarina Absoluta del Ballet Nacional de Cuba, que encara dirigeix a l'actualitat.
A la seva joventut, als anys trenta, va ballar a musicals de Nova York i va ser solista a l'American Ballet d'aquesta ciutat. En 1940 va ser cofundadora de l'American Ballet Theatre. En 1950 va crear l'Acadèmia Nacional de Ballet Alicia Alonso, que des d'aleshores va dirigir. Aquesta es va fer cada cop més important a Cuba i li van canviar el nom per l'Acadèmia Nacional de Dansa Clàssica de Cuba.
Una curiositat d'aquesta ballarina tan important és que a causa d'un defecte en un ull, és parcialment cega des dels dinou anys, però fins que va tenir vuitanta anys va seguir ballant arribant a fer sis piruetes seguides.
El Ballet Nacional de Cuba interpretarà Coppélia el dissabte 9 de novembre a les nou de la nit (35 euros). La coreografia original és a càrrec d'Alicia Alonso sobre l'original d'Arthur Saint-León i la versió de Marius Petipa. La música és de Léo Delibes i el llibret, de Charles Nuitter i Arthur Saint-León sobre un conte d'E.T.A Hoffmann. Els dissenys són de Ricardo Reymena.
Es tracta d'un espectacle de dues hores dividit en tres actes. Coppélia, una de les mñes famoses obres del repertori tradicional de ballet, es ca estrenar el 25 de maig de 1870 a l'òpera de París. En fundar el Ballet Nacional de Cuba, . el 1948, un dels primers títols escollits per Alicia Alonso per integrar el repertoria de la nova companya va ser Coppélia. El rpimer muntatge d'aquesta obra det per la companya es va encarregar a León Fokín, que va portar a Cuba una versió sobre l'original de Marius Petipa.
L'obra, centralitzada per Alicia Alonso i Igor Youskévitch, es va estrenar el 28 de desembre de 1948 al teatre Auditorium, avui Amadeo Roldán.
Alicia Alonso, com a coreògrafa i responsable de les grans peces del repertori tradicional dins de la companyia, va empendre immediatament un municiós treball amb la coreografia, l'estil i la dramatúrgia Coppélia, tot transformant l'obra de manera radical. Quan va poder, va reprendre elements originals (de Saint-León a Petipa) tot aplicant un rigorón criteri per establir els conceptes de l'estil clàssic-demicaractère que correpon a aquest ballet, i va tenir cura de la coherència narrativa de la trama. D'altra banda, va enriquir la coreogradia amb moments de gran virtuosisme tècnic, tant en els desplegaments de la tècnica purament acadèmica, com en les danses de caràcter o demicaractère.
Aquest és el vídeo de presentació de l'espectacle, Coppèlia. Espero que us agradi i que l'aneu a veure !!
No hay comentarios:
Publicar un comentario